Quid sit poesis, quaeris?

GUSTĀVUS ADOLPHUS BÉCQUER. FĀBULA VI (LŪNAE RADIUS)

Amāre! Ad amōrem somniāndum et nōn sentiendum nātus erat. Mulierēs amābat omnēs parvō mōmentō: hanc quod erat flāva, istam quoniam labra habēbat rubra, illam ob motūs flexōs corporis cum ambulāret, iuncō pāris.
Aliquandō vēcordia ēius usque adeō prōlapsa erat ut tōtam noctem manēret lūnam spectāns, quae inter argenteōs vapōrēs in caelō fluctuābat, stellāsque procul intrementēs versicolōrum gemmārum similēs. Hīs longīs noctibus insomniae poēticae exclāmābat: "Sī vērē, ut Abbās Rūpis mihi dīxit, lūminis punctula illa mundī esse possunt; sī vērē in illō globō margarītātō quī inter nūbēs rotat gentēs habitant, quam pulchrae fēminae erunt fēminae in illīs lūminōsīs regiōnibus! et ego eās vidēre nōn poterō! et ego eās amāre nōn poterō! Quae erit sua pulchritūdo? Quō modō amor suus?".
Adhūc nōn satis habēbat insāniae Manrīcus ut puerī eum adsectārentur, sed sānē quantum sufficiēbat ut sōlus loquerētur et gesticulārētur, ubi profectō initium exordītur rērum.

GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER. LEYENDA VI (EL RAYO DE LUNA)

"¡Amar! Había nacido para soñar el amor, no para sentirlo. Amaba a todas las mujeres un instante: a ésta porque era rubia, a aquélla porque tenía los labios rojos, a la otra porque se cimbreaba al andar como un junco.
Algunas veces llegaba su delirio hasta el punto de quedarse una noche entera mirando a la luna, que flotaba en el cielo entre un vapor de plata, o a las estrellas que temblaban a lo lejos como los cambiantes de las piedras preciosas. En aquellas largas noches de poético insomnio, exclamaba: "Si es verdad, como el prior de la Peña me ha dicho, que es posible que esos puntos de luz sean mundos; si es verdad que en ese globo de nácar que rueda sobre las nubes habitan gentes, ¡qué mujeres tan hermosas serán las mujeres de esas regiones luminosas, y yo no podré verlas, y yo no podré amarlas! ¿Cómo será su hermosura? ¿Cómo será su amor?".
Manrique no estaba aún lo bastante loco para que le siguiesen los muchachos, pero sí lo suficiente para hablar y gesticular a solas, que es por donde se empieza".

IMAGOCharlotte Landreau. Soloist, Martha Graham Dance Company (NYC DANCE PROJECT).

Comentarios